La música del vent
El so que es modula amb el vent, l'instrument que és interpretat pel vent, la partitura escrita pel vent, l'experiència efímera creada pel vent. L'Arpa Eòlica per deixar l'esperit elevar-se. Una altre manera d'escoltar, de mirar i de sentir.
Instrument curiós i misteriós alhora, existent des de l'antiguitat i venerat per poetes, músics, físics i filòsofs.
Una instal·lació interactiva
El jardí d'Eolis és un jardí interior, és una instal·lació posada en escena com si fos un espectacle de teatre o un concert de música.
Les arpes es troben a sobre l'escenari, il·luminades, i els ventiladors les fan sonar quan algú s'apropa. Les harmonies celestes i eòliques es van formant i desenvolupant sense repetir-se mai exactament igual, cada espectador crea el seu circuit a dins del jardí, sense límit de temps, i es pot delectar amb l'espectacle sonor, musical i visual de les arpes d'El jardí d'Eolis.
Un mica de història
Ja es tenen referències d'arpes tocades pel vent a l'antiguitat, les lyres, adés, es col·locaven cara al vent perquè sonessin.
Cal esperar al segle XVII per trobar l'instrument documentat en el llibre Musurgia universalis (1650) de Athanasius Kircher. Aquest monjo jesuïta va dibuixar i construir la primera arpa eòlica. La tenia a la finestra del seu despatx i quan algú hi entrava l'arpa sonava amb el corrent d'aire.
Després de Kircher altres han escrit, estudiat i construït diferents models d'arpes eòliques: W.Jones (Físic anglès) i Oswald (violoncel·lista anglès), Pope (escriptor i traductor anglès), Jean-Baptiste Porte(religiós Napolità) Kastner...
Al voltant d'aquest instrument de música que no és interpretat ni tocat per l'home sinó pel vent, del seu so eteri, únicament composat d'harmònics i de la seva música aleatòria s'ha anat creant un món poètic i imaginari.
El moment àlgid de l'arpa eòlica el trobem durant el romanticisme, especialment a Anglaterra. La seva música etèria anava molt bé amb ideals romàntics. Les arpes es col·locaven en els jardins, als penya-segats, als colls... on podien trobar-se els amants o a on la solitud regnava.
Actualment, molts artistes i lutiers han construït arpes eòliques, amb tots el materials possibles, fidels als tractats antics o innovant per tal de millorar el so, l'estètica o simplement experimentar.
Evidentment la modernitat i l'electrònica ha participat en la construcció d'arpes eòliques elèctriques.
L'experimentació amb aquest instrument no té límits.
Documentació
Disseny i construcció de David Codina i Bosch amb la col·laboració d'Yves Mauffrey.
http://eolusventus.blogspot.fr/
https://www.facebook.com/eolus.ventus
